dissabte, 5 de setembre del 2026

La mania de no posar l’any al cartell


Diuen que un diari conté tres grans veritats a la seva primera pàgina: el nom, el preu i la data. S’imaginen que els diaris sortissin al carrer indicant el dia i el mes de publicació, però no l’any? Potser dins la setmana no passaria res, però al cap d’una dècada, trobar un d’aquests exemplars seria desconcertant: les notícies que publica, quan van passar?

Sembla inconcebible, oi?, però aquesta mancança la veiem constantment en cartells publicitaris i fulls volants que anuncien concerts, trobades, aplecs, mítings, manifestacions, vagues generals o particulars i festes diverses. Per als historiadors del futur, que tenen per patrones a santa Dada i santa Data, aquest detall pot ser d’allò més perdedor.

En un poble de la costa vaig visitar una exposició de fotografies relacionades amb els 50 anys del Canet Rock, que acompanya les conferències d’un especialista en el tema. El festival es va celebrar per primer cop l’any 1975 al Pla d’en Sala de Canet de Mar, i es va repetir cada any fins el 1978. El 2014 es va recuperar la idea i l’espai, però l’exposició fa referència a la primera etapa, i conté fotografies d’actuacions i material de propaganda, com ara sengles fulls d’aquells que s’imprimien a milers. Cap dels reproduïts a l’exposició no esmenta l’any.

Si en el futur un historiador de la música catalana se n’hagués de refiar, tindria un problema. I els aficionats a col·leccionar aquesta mena de papers, sense els coneixements i els recursos dels experts en recerca històrica, com els etiquetaran en els seus arxius? Potser hauran de fer com l’organitzador de l’exposició d’adhesius «Manresa enganxa» que va haver de convocar un grup de consultors amb edat suficient per provar d’anar responent a la pregunta: això, quin any era?

Els Canet Rock de fa mig segle van ser un gran fenomen i els diaris en van parlar força, però les parets de les ciutats són plenes de cartells que algú va enganxar i no va desenganxar, on s’anuncien, sense esment de l’any, els convidats a festes i festivals més modestos que no hi ha manera de saber si són passat o futur.

Voldria enviar des d’aquí, modestament, un doble missatge als propagandistes d’esdeveniments. Primer: si us plau, feu constar sempre l’any, a benefici de curiosos presents i historiadors futurs. I segon: si enganxeu cartells, desenganxeu-los quan la festa s’hagi acabat. Deixar que s’esgrogueeixin i mig estripin no us fa quedar gaire bé davant la ciutadania. 

(Article publicat a Regió7 el 3/9/2026)