El ple municipal de Manresa va debatre i rebutjar dijous la proposta de Junts per crear una comissió d’investigació sobre l’homicidi de Carles Vilajosana, mort d’una ganivetada la matinada del Correfoc. No en diuen "comissió d’investigació", perquè la figura no apareix al reglament municipal, sinó "comissió informativa temporal per a l’anàlisi i esclariment de les actuacions municipals i dels mecanismes de prevenció, seguiment i coordinació previs als fets de l’1 de setembre de 2026", segons l’enunciat de l’Ordre del Dia. És a dir: què va fallar.
Les comissions tenen mala fama. S’atribueix a Napoleó la frase "Si vols que una cosa es faci, nomena un responsable; si vols que es demori eternament, nomena una comissió". Sir Barnett Cocks, secretari de la Cambra dels Comuns, va afirmar: "Una comissió és un carreró sense sortida on les idees són atretes i després estrangulades discretament". L’experiència dels darrers anys a les cambres legislatives més properes suggereixen un altre aforisme: "Si vols evitar que s’aclareixi una crisi, deixa-la en mans d’una comissió d’investigació". Les hem vist al Congrés, al Senat, al Parlament de Catalunya i en assemblees regionals, i la seva principal funció ha consistit en propiciar la picabaralla entre govern i oposició, amb abundància d’exabruptes i males maneres. Es criden compareixents només per poder-los enfangar amb l’excusa d’interrogar-los, i al final les conclusions no es deriven del que s’ha esclarit, que és poc, sinó del color polític de la majoria.
I tanmateix, la matèria proposada és important. Després d’aquells fets terribles, l’alcalde Marc Aloy va declarar el següent: "Ens hem de preguntar com a societat què estem fent malament perquè joves de 16 anys vagin amb armes blanques i actuïn amb aquesta extrema agressivitat". La proposició de Junts posa en focus en l’esclariment de les "actuacions municipals", més que en la societat en el seu conjunt, però la pregunta final no deixa de ser "què ha fallat". Es pot respondre des d’una comissió municipal? Si s’hagués creat, hagués trobat la solució màgica a una problemàtica que excedeix l’àmbit de la ciutat? O hauria estat un instrument més de la precampanya electoral? Per esquivar aquest darrer perill la majoria de govern va caure en la temptació de vetar la proposta, amb el risc de sentir-se a dir que vol enterrar un drama colpidor. Potser li convenia més crear la comissió i procurar que es morís tota sola, com mana la tradició.