T’ho miris com t’ho miris fa lleig descobrir joies per valor d’1,3 milions a la caixa forta d’un expresident que facilitava negocis petroliers entre la Veneçuela de Maduro i la Xina de Xi. Al marge del paper que hagi tingut Washington en el seu calvari, per a Zapatero el desastre estètic ja no té remei. Les joies brillen, aquest és el seu encant i també la condemna de qui les exhibeix i es transforma en el centre de totes les mirades, meitat admiració i meitat així rebentessis; Zapatero no les exhibia, però ara que ja són a totes les pantalles, hi està encadenat pels segles dels segles, com el president francès Valéry Giscard d’Estaing va quedar lligat per sempre als diamants de Bokassa. Fem memòria: El 10 d’octubre de 1979 el setmanari Le Canard enchaîné va publicar que el llavors cap de l’Estat havia rebut a partir de 1973, quan era ministre, obsequis en forma de diamants de Jean-Bédel Bokassa, el cruel i sanguinari dictador de la República Centreafricana que en el seu deliri es va proclamar emperador. En total, uns 150.000 euros actuals, una desena part del tresor de Zapatero, però suficient per posar-lo contra les cordes polítiques. No ho va pagar als tribunals però sí a les urnes, tot i que va anar de poc: va guanyar la primera volta de les presidencials, però a la segona el socialista Miterrand va superar-lo per tres punts. Després d’allò Giscard va continuar pronunciant conferències, ocupant càrrecs i donant lliçons. Per a Zapatero no pinta tant bé, perquè a París prima un cert sentit d’Estat, mentre que a Madrid...
Baixes per desamor - El president de la patronal de Castella-la Manxa, Ángel Nicolás, que també és vicepresident de la patronal espanyola de les pimes, n’ha deixat anar una d’aquelles que destaquen enmig del brogit, i mira que aquests dies costa bastant imposar-se el volum de la gran cridòria. La frase, referida als treballadors joves, és aquesta: «ara tenim una baixa no perquè l’empresa l’hagi maltractat, sinó perquè l’ha deixat la nòvia». Home, senyor Nicolàs, una mica de caritat cristiana! Hauria de saber que per a un cor adolescent (avui l’adolescència s’allarga molts anys) el fet de ser abandonat per la parella suposa un trauma que no se l’acaben. Disposat a oferir perles de pluja del país on no plou, i ser l’ombra de la seva ma, l’ombra de la seva ombra i àdhuc l’ombra del seu gos perquè no el deixi, el cor fet miques de l’amant traït no pot bategar amb la força i la serenor necessàries per complir amb la feina de vuit a tres.
(Article publicat a Regió7 el 18/6/2026)