És interessant que es dediqui una part de l’edifici, quan s’acabi de restaurar (de moment es treballa per assegurar-ne la integritat) a la història del tèxtil a les nostres comarques, ja que sota aquella teulada i entre aquelles parets es van començar a teixir draps de llana, o «panyos», tant enllà com la dècada del 1820. Per les vicissituds del sector, amb el pas de les dècades va transitar de la llana al cotó i va tornar a la llana, amb un temps dedicat a fer servei de caserna militar. Si n’hi ha d’història per explicar! Per exemple, que part dels fundadors tingueren relació amb el tràfic d’esclaus, «indústria» gens estranya a principis del segle XIX.
També seria interessant il·lustrar qui amb què es trobaven els obrers i obreres que van fornir les primeres generacions d’assalariats. El Museu d’Història de Catalunya ho defineix així: «Les condicions de treball de la població obrera durant el segle XIX són extremadament dures. Les jornades de treball són molt llargues -12 ó 13 hores- i els sous amb prou feines garanteixen la subsistència. Les fàbriques es caracteritzen per la manca d’higiene, temperatures molt elevades, sorolls, pol·lució, sinistralitat laboral... Els infants hi entren a treballar des de ben petits. Les dones, majoritàries a la industria tèxtil, cobren sous més baixos que els homes. El treball no és estable i les crisis provoquen períodes d’atur. Els treballadors accidentats o malalts no estan protegits: la patronal i les autoritats imposen una forta disciplina laboral.»
Si els murs tinguessin memòria, els dels Panyos testimoniarien una història d’explotació. Les grans dècades manresanes del XIX, quan la ciutat era una de les més importants de Catalunya, es van construir sobre aquests fonaments. Cal recordar-ho.