Hi ha
una vil manipulació política darrera les acampades i mobilitzacions
dels sindicats de llogateres? S’han infiltrat activistes d’extrema
esquerra per manipular els honestos ciutadans que protesten per la
manca d’habitatges assequibles i contra els desnonaments dels qui
no atrapen la cursa disparada dels preus? La resposta a aquesta
pregunta la podem trobar als Evangelis que, qüestions de fe i de
dogma al marge, són d’una gran potència literària per les seves
imatges, metàfores i paràboles. Com la del sembrador, que segons
Mateu és com segueix: «Heus aquí, digué [Jesús], que va sortir
el sembrador a sembrar. I, tot sembrant, unes llavors van caure arran
del camí, i van venir els ocells i se les van menjar. Unes altres
van caure en lloc rocós, on no tenien gaire terra, i de seguida van
germinar per no tenir gruix de terra, però, un cop sortit el sol,
com que no tenien arrels, amb la xardor es van assecar. D'altres, van
caure entre els cards, i els cards van créixer i les van ofegar.
D'altres van caure a la terra bona, i van donar fruit, l'una cent,
l'altra seixanta, l'altra trenta. Qui tingui orelles, que escolti».
Les convocatòries a mobilitzar-se, vinguin d’on vinguin i sigui
quin sigui el canal que utilitzin, no fructifiquen si no troben un
terreny abonat, ben predisposat, «terra bona». Si no hi hagués un
gran neguit social en relació a l’habitatge, ni els sindicats ni
els seus suposats manipuladors haurien tret ningú de casa seva. Però
el neguit existeix, l’olla del malestar ha anat augmentant de
temperatura i ara la tapa ja no pot contenir la pressió del vapor.
Tant se val si la Maricarmen estava emparada per la llei, o si alguns
que abans dormien ara criden: el clam exigeix resposta. Sense «terra
bona» les propostes no fructifiquen; amb «terra bona», la llavor
que no sembri un la sembrarà un altre. En la qüestió de la
immigració passa el mateix: l’extrema dreta no recolliria fruits
abundosos de la seva sembra de xenofòbia i supremacisme sense un
estat previ de l’opinió pública, que ha estat creixent en somort
sense que els dirigents polítics tradicionals se n’adonessin; de
fet, alguns encara avui neguen la major i continuen dient que
voxistes i orriolistes hipnotitzen els pobres ciutadans, que es veu
que som idiotes. Altres s’apunten al carro amb oportunisme,
demostrant la descriptible solidesa de les seves conviccions, però
se’ls veu a venir d’una hora lluny.