Els experts reclamen trens entre Manresa i Barcelona en 50 minuts. Jo no soc cap expert i també els reclamo. I també els reclama el veí que diu «el Nord» en lloc de Renfe. No cal cap expertesa per reclamar una millora substancial del servei. Manresa és plena de ciutadans ordinaris que ho demanen des de fa anys i anys. Siguin benvinguts els experts a la nostra històrica reivindicació.
L’estesa de vies entre les estacions d’Adif de Manresa i Barcelona Plaça Catalunya amida 65 quilòmetres. Actualment els trens més ràpids, segons els horaris, triguen 78 minuts, el que suposa una velocitat mitjana de 50 km/h. Una veritable vergonya per a un servei regional. Si triguessin 50 minuts, la velocitat mitjana passaria a ser de 78 km/h. Una diferència més que notable. Pensem que l’autobús exprés triga una hora i quart tot i passar per l’autopista i els túnels de Vallvidrera, perquè quan arriba a Barcelona s’ha de barallar amb el trànsit (i amb un itinerari de parades que l’obliga a fer una volta considerable per la Ronda de Dalt i la Diagonal).
La reclamació dels 50 minuts la formula una entitat que s’anomena Fundació Mobilitat Sostenible, de la que forma part la Generalitat. De les seves característiques cal esperar-ne alguna cosa més que reclamacions. Ha d’aportar propostes de solució per aconseguir allò que reclama. I el cert és que ho fa: entre altres, un túnel per adreçar el meandre de Montcada, rectificar els revolts més lents entre Manresa i Terrassa, obrir un tercer túnel sota Barcelona per eliminar colls d’ampolla... No és barat, tot plegat. Ni barat ni senzill. Per això diu que, d’entrada, cal dedicar els propers deu anys a fer la planificació, i executar-la entre el 2035 i el 2050.
Vaja, que ni l’any que ve ni l’altre. Paciència.