Arran de les converses sobre Ucraïna, l’actitud de Donald Trump cap a Rússia s’ha comparat amb les conferències de Munich del 1938, quan França i Gran Bretanya van acceptar les pretensions territorials de Hitler sobre una part de Txecoslovàquia (i així el van animar a emprendre noves expansions territorials), i de Ialta de 1945, que va reunir Stalin, Roosevelt i Churchill per repartir-se les esferes d’influència sobre la resta del món després de la derrota de l’Eix.
Però l'actitud de Trump va pensar més aviat en una reedició del pacte de 1939 entre el Tercer Reich i la Unió Soviètica, conegut pel cognom dels ministres d’afers exteriors alemany i soviètic que van signar-lo, Joachim von Ribbentrop i Viatxeslav Mólotov. Formalment era un acord de no agressió, però contenia un protocol secret per repartir-se no només Polònia sinó altres zones de l’Europa central i bàltica. Al cap de poc els tancs alemanys entraven en territori polonès.
El menyspreu de Hitler cap a la resta de nacions del planeta era absolut. Stalin no era més generós ni humanitari. I s’odiaven mútuament, però alhora es temien i per això pactaven, com famílies mafioses rivals que fan ratlles al mapa d’una ciutat per repartir-re els carrers sense barallar-se, però amb la gens secreta aspiració de destruir l’altre i esdevenir l’únic amo quan es presenti l’ocasió. Per a més detalls, la dinàmica de guerres i pactes de la primera part d’El Padrí.
Putin és un supremacista rus que veu els països del seu entorn com simples fitxes del gran joc, i Trump no ha amagat mai el que pensa d’Europa, una visió compartida per molts dels seus conciutadans, però ara l’expressa d’una manera més descarnada que mai. Si veu convenient sacrificar-la ho farà sense despentinar-se.