L’escodinaire Isidre Fainé condueix La Caixa amb llums llargs, necessaris per anticipar futurs. Els llums llargs li mostren ara un període de molts anys sense cap intent seriós de reeditar el Procés, al marge de manifestacions i manifestos.
La decisió que la seu de la Fundació La Caixa, primer accionista de CaixaBank, torni a Barcelona no s’explica només perquè hi hagi un partit constitucionalista al Govern de la Generalitat, ja que aquesta situació pot canviar fàcilment, per crisi parlamentària o per canvi de majories electorals. No és imaginable que la Caixa vagi traslladant la seu segons qui mani a Palau.
Fainé i el seu equip han pres la decisió en el convenciment que una nova majoria independentista al Parlament no donaria pas a un altre 2017, perquè el moviment està globalment desenganyat de la via unilateral, al marge de frases sense compromís del tipus «no s’ha de descartar». El desengany ve del dolor persistent a les costelles apallissades, dels càlculs estratègics sobre el que és possible i el que no, i de la batalla caïnita per les restes del naufragi.
I a més a més, com que la llengua fa pensament, Catalunya pensa cada cop més en espanyol. No hi ha avisos de temporal al radar de les torres negres de la Diagonal.