Interessant paradoxa: el barri vell de Manresa és un barri jove

Si un barri és la seva gent, el barri vell de Manresa és un barri jove. Més jove que la resta de la ciutat. Ho diu, negre sobre blanc, el padró municipal en dades que s’exposen ben resumides al web de l’Ajuntament. Si tens la gent, ja tens molt de guanyat. Una altra cosa és que aquesta gent visqui en pitjors condicions que la mitjana ciutadana, i que sigui invisible per a moltes mirades; potser per això darrer, en un debat televisat sobre les primeres mesures del pla de barris algú va referir-se a la població de la zona com a «envellida», per reclamar mesures especials d’atenció a aquesta característica. Sens dubte que hi ha gent d’edat avançada en pisos sense ascensor, i les inversions del pla s’hi han de fixar. Però el barri és jove, i els així ho proclamen els números del padró municipal del 2025.

Dins el perímetre de les antigues muralles, al Barri Antic, els majors de 85 anys són un 2,3%, contra un 3,4% a la ciutat.

Al barri els majors de 65 anys són un 14%, contra un 20,5% a la ciutat.

Al barri els menors de 35 anys són un 42,7%, contra un 37,9% a la ciutat.

Al barri els menors de 20 anys són un 20,5%, quasi idèntic al 20,3% de la ciutat.

Al barri la gent entre 20 i 34 anys sumen un 22,2% contra un 17,6% a la ciutat.

Totes aquestes dades configuren un barri jove, ple de gent jove que viu en cases velles en la seva majoria. Cases que necessiten les inversions d’un pla de barris, tant les públiques com les privades que el pla es proposa estimular.

Ara bé, si del que parlem és de «veïns-de-tota-la-vida», s’entén que es parli d’envelliment, perquè el barri és jove gràcies a la gent que s’hi ha instal·lat, en gran part d’origen estranger. La demografia s’hi ha mogut com una mena d’acordió, primer buidant-se i després tornant-se a omplir. La caiguda va ser molt notable les darreres dècades del segle passat, però amb l’arribada del nou segle es va invertir la tendència, i dels 3.861 habitants del 2001 s’ha passat als 4.907 del 2025.

No va ser per un creixement vegetatiu, va ser per mobilitat internacional, essencialment immigració d’escassos recursos, i vet aquí que l’antic cor brillant de la ciutat va esdevenir suburbi pobre, a una distància creixent de la renda familiar dels barris més benestants.

Un barri ple de gent jove és una promesa, però aquest és també un barri d’immigrants, i ja sabem com està evolucionant l’opinió pública en aquesta qüestió.

Bona sort al pla de barris. Li caldrà.