«Espanya, terra de missió»: així s’obria un número de
SalTerrae, revista de teologia pastoral dels jesuïtes
espanyols. «De ser el país que més missioners aportava a
l’Església universal i on una amplíssima majoria de ciutadans es
confessava catòlic s’ha passat a una situació de
secularització... Les dades estadístiques que donen fe de la
decadència en què estem són de sobres conegudes». ¿El Sant Pare
visita Madrid, Catalunya i les Canàries buscant conversions en la
massa creixent dels descreguts? ¿O es donarà per satisfet si
orienta la fe i la pietat dels que li concedeixen autoritat?
Si l’Església busca conversions a Catalunya, la feina que espera als missioners és enorme. S’escau parlar de missioners quan han de venir sacerdots d’altres països a suplir la manca de vocacions: ruandesos i sud-americans tornen la visita de segles passats i regeixen les nostres parròquies, mentre convents de monges tanquen per envelliment. L’amplitud del sentiment religiós minva generació rere generació, del 74% dels majors de 75 anys al 44% dels menors de 25 anys (Islam inclòs), i només un terç dels que es diuen catòlics es declara practicant. No pas de missa setmanal, si ens fixem en l’assistència. Nou de cada deu alumnes de batxillerat refusen la classe de religió, nou de cada deu matrimonis són pel civil, i si miren les esqueles veuran on se celebren els funerals. Però, això sí, Barcelona presumeix del temple més alt del cristianisme, amb els 172,5 metres de la torre que beneirà Lleó XIV. La descomunal magnificència gaudiniana ¿atraurà conversions o només turistes?
El no dels mestres - Els professors de la pública han votat que no a l’acord entre el Govern i els seus principals sindicats. Aquests han estat obertament desautoritzats pels treballadors als que se suposa que representen. No se si és legalment possible, o si caldria inventar dreceres normatives, però la situació fa pensar en la conveniència d’unes noves eleccions de delegats.
La directa d’Illa - Salvador Illa diu que posarà la directa per desencallar el finançament autonòmic en qüestió de «mesos». No pot ser d’altra manera, perquè a la contrapart, que és el govern de Pedro Sánchez, no n’hi queden gaires, de mesos per davant.
Uff - Catalunya ha viscut la primavera meteorològica (març-maig) més càlida des que hi ha registres. No eren manies. L’estadística confirma la percepció.
(Article publicat a Regió7 el 6/8/2026)