La demanda d'habitatge no busca lloguer sinó propietat assequible

Tothom vol ser propietari, quasi ningú vol ser llogater. Segons el «baròmetre d’habitatge» del CIS divulgat aquest dijous, un 93,5% dels espanyols prefereix viure en règim de propietat i només un 5,4% s’estima més l’arrendament. Atès que un 24% es confessa llogater, vol dir que set de cada nou d’aquests darrers no estan contents amb la seva situació i preferirien ser amos de casa seva, si no els resultés tant difícil accedir als preus del mercat. Posar un topall als lloguers? Els enquestats diuen que sí. Frenar els desnonaments? L’acord és ampli. Però la satisfacció de la majoria no passa tant per abaratir els lloguers i transformar-los en indefinits com per fer realment possible l’accés a la propietat.

Aquestes dades no son gens estranyes si pensem en el panorama dels llogaters. Les famoses rendes antigues pràcticament han desaparegut: el drama de la Maricarmen deriva de l’extinció de la seva. Avui tot llogater sap que al cap de cinc anys de la darrera renovació li poden demanar el que no té per continuar al pis, si aquest es troba en una zona que ha disparat els preus, i això descriu els barris i pobles on viu la majoria de famílies. No és només a Manresa que el preu del metre quadrat s’ha multiplicat per dos en deu anys, com ha explicat aquest diari. Al cor de la metròpoli és pitjor, és clar. Només lloga qui no pot comprar. El lloguer com a forma desitjable de residència ha passat a la història. Per fer-lo tornar caldria una oferta assequible amb estabilitat garantida, i això implica un esforç del sector públic per construir amb aquest objectiu; però si pregunten als possibles llogaters, diran que s’estimarien pagar el mateix cada mes en forma de quotes d’una hipoteca, si pot ser amb ajuda per a l’entrada. Ja hi ha massa inseguretats en aquesta dècada per afegir-hi la de l’inquilinat.

Tres de cada quatre espanyols creu que l’Estat ha d’intervenir per garantir l’accés a l’habitatge, i una majoria d’aquesta majoria pensa que és el govern central qui ha de fer-ho, per davant d’autonomies i ajuntaments. En l’hora del correm-hi tots electoral, Feijóo promet un milió de pisos perquè detecta l’estat d’opinió; una altra cosa és la credibilitat. Mentrestant, algú pensa en com es pot construir molt i de pressa? Suposo que sí, perquè el decret aprovat dimarts promou la «construcció industrialitzada». Els cardonins de Compact Habitat, que van aixecar en mig any la residència del campus UManresa, en saben alguna cosa.

(Publicat a Regió7 el 10/10/2026)