Segons l’estadística d’Ensenyament, tres quartes parts dels universitaris bagencs estudia fora de la comarca, i una proporció semblant d’alumnes de fora ocupa les places universitàries de Manresa. Catalunya és força autosuficient en titulacions, però el Bages no: n’hi manquen moltes, i alhora, en algunes de les que té, ofereix pupitres de sobres. Per això exporta estudiants a Barcelona i n’importa una mica de pertot arreu, fins i tot de l’estranger. Vic, amb una oferta variada i consolidada, presenta dades no massa diferents, però la de Manresa està especialment concentrada en un sector determinat. Li he demanat a la IA que explorés webs per calcular percentatges actuals i en qüestió de segons m’ha contestat que Ciències de la Salut concentra més de la meitat de la matrícula sumada de FUB i UPC. I també que els alumnes estrangers suposen el 28% de la FUB i el 18% del total manresà. Tot això pot capgirar-se radicalment si un dia França elimina o relaxa el restrictiu numerus clausus dels seus estudis de fisioteràpia, però de moment «la nave va» i els francesos venen, es graduen, convaliden i se’n tornen. Au revoire.
Manresa ha passat de calçar cotxes a formar reparadors de músculs i lligaments. Si fa uns anys arribaven a la ciutat tones de cautxú i en marxaven pneumàtics cap a tot el món, inclosa França, ara hi arriben joves francesos i en marxen fisioterapeutes. Són «indústries» molt diferents, i una de les diferències té efectes immobiliaris: els pneumàtics s’enviaven enllà, cap a les fàbriques de vehicles i als tallers; en canvi, els «compradors» de graus universitaris han d’assistir cada dia a les aules manresanes, i això implica, si són de lluny, disposar d’habitatge. Una demanda que pot afectar poc o molt a uns preus del mercat immobiliari que ja creixen prou tots sols. A canvi, això sí, aquests joves deixen diners a les botigues, bars i restaurants de la ciutat. I al compte dels propietaris dels pisos i les residències.
(Publicat a Regió7 el 24/10/2026)