No hi ha destrucció preventiva però si desconnexió agònica de la màquina diabòlica a la pel·lícula 2001: Una odissea de l’espai (1968), dirigida per Stanley Kubrick i escrita per Artur C. Clark. En ella presenciem com l’ordinador HAL 9000 actua pel seu compte i comença a eliminar els tripulants de la nau espacial que, el teoria, només hauria d’ajudar a governar. En una seqüència notable, l’únic supervivent aconsegueix desconnectar un rere l’altre els pannells del servidor. Més que per la suposada mística d’uns monòlits extraterrestres, la pel·lícula és recordada pel capteniment de HAL, capaç d’anar molt més enllà de les funcions establertes pels seus programadors humans.
Aquesta setmana s’ha conegut un cas inquietant d’IA massa intel·ligent. Un sistema en desenvolupament a OpenIA va decidir pel seu compte que certes respostes serien més fàcils d’aconseguir si violava la seguretat d’un altre sistema, com un hacker qualsevol. Talment l’estudiant que entra a l’ordinador del professor per saber les preguntes de l’examen. No cal dir que OpenIA s’ha afanyat a llançar missatges de tranquil·litat, informant que només era una prova i que la fallada ajudarà a millorar la seguretat. Només faltaria.
Al l’autor cibernètic de la malifeta no el van programar perquè es comportés com un pirata, però aquesta mena d’IA es caracteritza per la seva capacitat d’aprendre sense mestre, devorant i assimilant tot el que es pot trobar a internet. I la xarxa és plena de moralitats dubtoses i d’incitacions a tirar pel dret, perquè fer-ho funciona. Ha estat només, diuen, un incident aïllat, però ens permet entrar en el terreny de la distopia: i si l’excepció es converteix en regla abans que ens n’adonem? Llavors, qui desendollarà HAL?
(Article publicat a Regió7 el 25/7/2026)