La resposta és: Madrid. La xarxa d’alta velocitat es va dissenyar amb l’objectiu declarat de posar tot el territori espanyol a poca estona de viatge de Madrid. Està concebuda per funcionar com un sistema de rodalies/regionals de la capital que incrementi la seva centralitat i per tant el seu poder gravitatori sobre tota la península (excepte Portugal, que resisteix per ara els cants de sirena).
Aquesta concepció permet estendre l’àrea metropolitana real de Madrid cap a les províncies castellanes: es pot anar de Toledo, Segovia o Guadalajara a Madrid en mitja hora per menys de quinze euros, i en una hora des de Ciudad Real. L’arribada de l’AVE a aquestes ciutats va fer que s’hi instal·lessin milers de professionals madrilenys, pel preu de l’habitatge, i que milers de professionals d’allà treballessin a Madrid, ja que era tant a prop.
Però també ha accentuat el poder xuclador del centre cap a tota la resta del territori espanyol. Si no fos tant fàcil anar-hi i tornar-ne, ¿tindria la mateixa volada el fenomen dels professionals catalans que cada vegada més accepten o busquen feines a Madrid amb la tranquil·litat que no hauran de moure la família?
Quan des de Catalunya ens queixàvem que l’AVE s’hagués començat a implantar per la línia de Sevilla, i exigíem que arribés de seguida a Barcelona, estàvem dient: «feu-ne via, que els catalans tenim pressa per anar a Madrid, com tots els espanyols!». Es apuntàvem voluntaris a ser xuclats pel gran buidador, perquè l’«Espanya buida» és una Espanya xuclada cap al centre.
El progrés industrial, comercial, sanitari, universitari, cultural, polític... de Catalunya necessita arribar a Madrid en menys de dues hores de tren? O necessita unes Rodalies i uns Regionals que funcionin i no triguin dues hores en unir Manresa amb Lleida o Vic amb Puigcerdà? És bo per al país que anar i tornar de la Cerdanya a Barcelona ocupi la major part del dia i en canvi es pugui anar de Barcelona a Madrid a primera hora i tornar a temps de dinar a casa?
Ja que els accidents d’aquest any, i els advertiments dels ferroviaris i dels òrgans d’inspecció, diuen que s’ha de reconsiderar la totalitat de la xarxa, desmanegada per la falta d’inversió en manteniment, es podria fer un plantejament radical del següent estil: rebaixar l’ambició, reduir la velocitat, que funcioni com un sistema de trens convencionals molt més fàcil de gestionar amb seguretat, i destinar els diners estalviats a fer funcionar les xarxes de rodalies. Més concretament, el que deixin de gastar en el projecte d’AVE Madrid-Barcelona en menys de dues hores, que ho destinin a les Rodalies de Catalunya.