Rajoy no tindria credibilitat perquè del darrer any de Zapatero al primer any de Rajoy la inversió executada d’Adif-Renfe a Catalunya va baixar de 728 milions a 472. I els següents exercicis van ser pitjors: del 2013 al 2017 (el seu darrer any complet a la Moncloa) les xifres van ser, successivament, 214, 128, 235, 161 i 311 milions. Aquests són els muntants d’inversió executada, no pas de la pressupostada. Ja fa temps que no podem fer cas dels pressupostos generals de l’Estat en aquesta matèria. Els sorprendrà, o potser no, saber que l’any 2014 l’execució va ser del 31%, i el 2016, del 33%.
És clar que amb Pedro Sánchez la cosa no va ser per tirar coets. És veritat que el 2021, quan finalment va poder aprovar uns pressupostos després de dos anys prorrogats, la inversió pressupostada va saltar fins els 1.462 milions, però l’execució va caure fins el 19%. En global, segons els càlculs de la Generalitat, entre 2010 i 2023 el percentatge d’execució va ser del 50%, una xifra coherent amb el global de la inversió de l’Estat a Catalunya, on la diferència entre el que s’anuncia i el que es fa és infinitament superior al del conjunt d’autonomies. L’any passat l’execució a Catalunya va ser del 58% i a Madrid del 116%.
Per tant, si en aquesta campanya senten prometre al PSOE que d’avui endavant anirem molt bé i gastarem el que faci falta, poden creure que són bona canalla i s’hi esforçaran, però també que «aviat m’afaitaràs». I si escolten al PP garantint que amb ells segur que els nostres trens de Rodalies van de pressa i a l’hora, tenen l’opció d’imaginar que serà veritat perquè Alberto Núñez Feijóo no és Mariano Rajoy o, al contrari, poden decidir que els testos s’assemblen a les olles, que si el pare és músic, el fill és ballador, que les cabres virades fan cabrits virats, i que el fill de la gata, rates mata.