Les eleccions legislatives franceses van donar una Assemblea amb dues opcions: un govern en minoria dels liberals del president Emmanuel Macron o una crisi que aplani el camí a l’extrema dreta de Le Pen.
Va passar el primer i ara ha arribat el segon.
Un govern de coalició entre l'esquerra i el centre era improbable perquè en aquest centre, un espai molt ample i fragmentat, hi ha diputats molt conservadors que s’estimarien mil vegades més pactar amb Le Pen que amb l’extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa. Aquest, per la seva banda, ha condicionat qualsevol pacte a ser ell el cap de govern, ja que va liderar la coalició d’esquerres que va quedar per davant a les legislatives.
Ara Le Pen i Melenchón li han fet una pinça al govern macronista, votant junts una moció de censura que obre un panorama de total incertesa.
Sabem el que no passarà: que els conservadors clàssics facin costat a un govern d’esquerres. Per tant, les opcions són un nou govern inestable que arrossegui els peus fins l’estiu que ve, ja que abans no es poden convocar eleccions parlamentàries, o que sigui Macron qui plegui i convoqui eleccions presidencials.
Qualsevol de les opcions dues portarà Le Pen al poder, més d’hora o més tard.
La tercera opció seria que Mélenchon acceptés un govern de dreta clàssica per evitar el d’extrema dreta, però llavors, per què ha fet caure aquest?
França entotsolada amb els seus embolics, Alemanya en crisi econòmica i amb el govern tocat: Així estan els motors europeus, mentre Trump es prepara per entendre’s amb Putin.